dimecres, 11 de novembre de 2009

Inspirada?¿ Si si.

Me llevat com sempre a la mateixa hora, però pensant que la vida cada dia passa més ràpid ja en tinc 33 i quan m'en adoni ja seran 34, està apunt d'arribar el nadal i tan que m'havia agrada't però amb totes les situacions de m'han anat passat a la vida, fan que li tingui por al nadal (sort que tinc la meva fillola que ho fa canviar tot aquest dies). Cal que els aparadors de nadal ja estiguin posats?... Be reflexió feta canvio de tema, ja que no era pas d'això que volia escriure.
Cada dia normalment acabo de fer tot el que tinc que fer, tothom diu que no sabem com ho faig, durant casi tot el dia estic pensant, apuntant ... hi faig espaï casi per tot i per tothom. M'agrada molt el ordre, normalment ho tinc tot ordenant, no suporto la deixadesa i la brutícia, no m'agrada la gent que critica, m'agrada tan confiar amb la gent, però cada cop es més difícil. D'una cosa si estic contenta, és dels amics que m'he anat fent.. si que m'he anat fent.. perquè m'agrada molt cuidar els meus amics, normalment em veig diferent que els altres però no puc deixar de fer-ho: necessito trucar-los, enviar-los missatges, explicar-los coses, parlar amb ells (ja sé que normalment no callo)
M'agrada tenir-los tots aprop meu, uns més que altres, perquè també hi ha gent que dona més que els altres, jo dono el 100x100 sense esperar res a canvi, encara que si... es veritat.. tard o d'hora esperem que algú pensi en nosaltres, i després som tan feliços...

Un dia una persona que creia que era amic meu em va dir: t'envoltes de gent falsa, la gent be a casa teva per abusar de tu, tu els obres les portes i tots abusen de tu, ets una egoïsta, tu els dones tot i ells no et donen res no t'en adones. Només cal que us digui que aquesta persona ja no ha tornat més a casa meva a sopar, em va fer tan mal, tan ... però ja ho he superat, si ho he superat! perquè se que la gent que tinc aprop sap com sòc, que ho dono tot, q no espero res a canvi i que sobretot sobretot m'estimo moltisim els meus amics i amigues i no pasa DIA QUE NO PENSI EN TOTS I CADASCUN D'ELLS (per això del més de 60000 pensaments diaris) He aprés tan a la vida.. però em queda tan per aprendre .. Gràcies a tots els que heu fet de mi una persona diferent.
M'adono que hi ha gent que és complica la vida, fan Parets perquè no vegin realment el que son. Voldria ara explicar tantes coses, estic tan desbordada d'energia.. que no sé ben be perquè escric tot això, m'agrada tan estar ocupada, i perquè de vegades em dona la sensació que em sobra temps? si sempre dic que tinc temps de tot?

Be doncs res amics, aquí us deixo la meva pregunta.

Agraïda de tots els que sempre m'escolten, pensen en mi i son amics meus. La vida és tan curta. Hem d'aprofitar-la. Us estimo molt a tots/totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada