Després de llegir un escrit i
descobrir el seu blog www.joanbarque.com
, li acabo donant la raó.
Resulta que una bloguera francesa
ha estat multada amb 1500 e per critiques a un restaurant.
I el meu dubte estar és
si val la pena corre el risc d’escriure malament d’un restaurant (quan en tens
raons, clar.)
A mi no em va passar això; però
al deixar una nota a un restaurant dels considerats “bons” de costa, com que el
propietari no em van ni mirar a la cara a l’hora de cobrar una nota de 90 €
(res ... un pica pica light) vaig haver de deixar-ho per escrit,” tot el que
ens va fer sentir malament de menjar en aquell restaurant (ens va portar el vi
que va voler, ja que el que vam triar no hi era, el menjar era fred, no era de fresc i ella una
borde) doncs bé : la cambrera em va seguir i em va intimidar a
la platja. Era necessari? Per tan casi em vaig sentir més malament jo i el meu home que ella.
Doncs bé com diu ell : el millor insult és la
ignorància.
Per tan haurem de deixar que la gent jutgi per ells mateixos els
restaurants.
Tot i que darrerament he tingut dos queixes de dos hotels, i em
vaig decidir a enviar un mail a gerència, doncs bé: només en vaig treure “si voleu tornar, contacti
amb mi personalment.... Quina manera de
millorar!!
Quan vaig a un restaurant, és per menjar bé per damunt
de tot, o sigui millor que a casa (cosa difícil,
l’àvia cuinava molt bé) , el preu quasi que ja és el de menys a vegades.
Vols que
el producte sigui de qualitat, que siguin amables, sense que sigui en excés, que sigui net i que el preu estigui en relació amb la qualitat.
I últimament el que et trobes és: preu car, un mal producte, un
mal servei i mal cuinat.
Costa d’entendre com hi ha restaurants que no tenen qualitat en
el servei i en el producte, i en canvi un lloc petit i acollidor com “cal músic” pugui passar la mà per la cara a molts grans
restaurants, sigui dels meus preferits. Cuina tradicional. bona relació qualitat preu, bons productes i frescos , ben cuinat, bon
tracte, servicials ... res dels que quan proves els seus plats penses.. que bo.. com ho deu fer...
Esperem que els restaurants que queden (n’hauran de tancar molts,
la gent cada dia som més exigents en tots els productes, degut a l’oferta i la
demanda), els que ho fan bé que segueixin així i els altres que provin a
millorar, segur que ens anirà molt millor.