dimecres, 7 d’agost del 2013

Gin-tonic – No hi ha color.(Elle- 08/2013)

 
 
 

Explica la llegenda – és a dir, Ferrán Adrià – que el gin-tonic va deixar de ser aperitiu per transformar-se en una beguda de cap de setmana cap a finals del 80. 
A diferencia dels anglesos que ho prenen amb got curt, els chefs (durant un congrés de Cuina a Vitoria, explica Rafael Garcia) varen triar copa de balón amb molt de gel. De beguda oficial dels cuiners, va passar a ser el combinat preferit dels espanyols. Per Adrià és molt important triar una ginebra i una tònica “premium” i donar-li molta importància a la llimona. “Quan més verda, millor” El bon gin-tonic ha de ser curt de ginebra. El seu èxit està en que es molt agradable, refrescant, vaig en sucre i sense moltr alcohol.